Per tal de conèixer la realitat de l’entorn i les opcions formatives del territori, les orientadores han programat per avui una sortida educativa amb el grup-classe de 2n d’ESO per visitar les instal·lacions de Rubí Forma. Més enllà del valor informatiu de la visita, aquest tipus d’activitats fora de l’aula ordinària són una oportunitat única per connectar amb l’alumnat des d’un altre lloc i treballar l’orientació des de la proximitat.

Estar fora del context escolar habitual m’ha permès observar d’a prop dinàmiques socials de grup molt interessants que en el dia a dia de l’aula a vegades queden invisibilitzades. Espais més distesos com aquest afavoreixen que els nois i noies es mostrin de manera més natural, interactuïn entre ells des d’un altre punt de partida i, sobretot, ens obren la porta a crear un vincle molt més càlid i significatiu amb nosaltres com a referents adults.

Durant la pròpia activitat d’orientació i en diferents interaccions al llarg de la jornada, m’ha resultat especialment cridaner adonar-me de la manca d’autoconeixement i de la baixa autoestima que manifesten molts d’aquests joves. Sovint els costa reconèixer les seves pròpies fortaleses, interessos o capacitats, i tendeixen a percebre el seu futur acadèmic o laboral amb incertesa o des de la desconfiança en les seves possibilitats. Per això, conèixer de primera mà els recursos i programes que ofereix el servei municipal els ajuda a apropar-se a opcions pràctiques de futur. En un centre de màxima complexitat, obrir aquestes finestres a la comunitat no només els permet visualitzar camins formatius adaptats a la seva realitat, sinó que reforça la seva motivació i esdevé un pilar fonamental per acompanyar-los en la construcció d’un autoconcepte més positiu.

Ahir vaig estar mirant el 30 minuts a TV3 sobre els centres educatius de màxima complexitat i la veritat és que em va tocar de prop. Vivint a les pràctiques, a l’Institut Escola Teresa Altet, la realitat d’un centre d’aquestes característiques, veure-ho reflectit a la pantalla em va fer donar moltes voltes a la segregació escolar i a l’impacte tan bèstia que tenen les desigualtats socioeconòmiques en el nostre alumnat.

Però, sobretot, el documental em va connectar amb una certesa molt clara: el paper tan fonamental i transformador que podem tenir les orientadores en aquests entorns.

En un centre on la precarietat o la vulnerabilitat familiar sovint generen bloquejos, desmotivació o baixa tolerància a la frustració, la nostra feina no va només d’avaluar o d’atendre la diversitat des del paper. Va de crear espais de seguretat, d’escoltar sense jutjar i de donar eines pràctiques d’autoconeixement i gestió emocional. Quan ajudem un alumne a descobrir en què és bo i a creure en les seves pròpies possibilitats, li estem obrint una porta que de vegades el seu entorn li tanca.

Treballar des de l’orientació en un centre de màxima complexitat és un repte enorme, però també és on la nostra tasca pren més sentit que mai: ser un punt de suport real perquè cap jove quedi enrere.

I vosaltres, vau veure el reportatge? Què en penseu del paper de l’orientació davant d’aquestes realitats?

Aquests primers dies de pràctiques han servit principalment per situar-me en el context del centre i conèixer el funcionament de l’equip. L’Institut Escola Teresa Altet està catalogat com a centre de màxima complexitat, una realitat que es reflecteix de manera molt directa en el perfil del seu alumnat. Durant la meva acollida, l’equip em va estar orientant sobre la tipologia de necessitats educatives del centre a través de l’esquema de les NESE (desplegat a partir del Decret 150/2017), explicant-me que més d’un 90% dels estudiants del centre se situen concretament en les NESE del tipus B.
En la següent imatge es poden visualitzar les diferents tipologies de NESE, en concret, les que ocupen majoritàriament l’Institut Teresa Altet, són les que es troben a la part inferior.

Figura 1. Classificació de les NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu) segons el Decret 150/2017.

Això significa que el volum principal de necessitats no respon a les categories de Necessitats Educatives Especials (NEE) associades a discapacitats o trastorns clínics, sinó a l’alumnat en situacions socioeconòmiques i socioculturals desfavorides, o bé a l’alumnat d’origen estranger amb NESE derivades d’una incorporació tardana, manca de domini de la llengua vehicular o escolaritat prèvia deficitària, factors que comporten un risc elevat d’abandonament escolar prematur. La població escolar destaca per la seva gran diversitat d’orígens, majoritàriament marroquina, i moltes de les famílies tenen un seguiment actiu per part de Serveis Socials.

Aquesta realitat implica una coordinació constant entre el centre i els serveis externs. De fet, l’institut destina una reunió mensual de la Comissió d’Atenció a la Inclusió (CAEI) monogràficament a abordar la problemàtica social, un espai on participa directament la persona referent de Serveis Socials. Durant aquesta setmana també m’han presentat l’equip d’orientadores i he pogut assistir a la seva reunió setmanal de coordinació. Un aspecte pràctic que m’ha cridat l’atenció de la gestió d’un centre d’aquestes característiques és la possibilitat de reduir les ràtios a l’aula; per exemple, a 1r d’ESO tenen dues línies amb grups de només 13 i 15 alumnes, una mesura organitzativa clau per poder fer un seguiment molt més personalitzat i adequat a les necessitats del grup.

INSTITUT ESCOLA TERESA-ALTET

Figura 1. Instal·lacions de l’Institut Escola Teresa Altet.

L’inici del Pràcticum marca un punt d’inflexió molt especial en la meva trajectòria: és el moment en què la teoria, els marcs conceptuals i les metodologies analitzades a la universitat prenen vida en la realitat dinàmica d’un centre educatiu. Emprenc aquesta nova etapa a l’Institut Escola Teresa Altet amb una enorme motivació i amb el ferm compromís d’aprendre i aportar el millor de mi. Per la meva vocació i perfil professional, afronto aquesta experiència centrada especialment en l’atenció a la diversitat, amb la voluntat de comprendre de prop com es responen les diferents necessitats de l’alumnat, com s’acompanyen els seus ritmes individuals i de quina manera es construeixen entorns realment inclusius i acollidors.

Les meves expectatives envers aquests mesos se centren a poder fer una observació activa i conscient de la tasca diària de l’equip docent i d’orientació, aprenent de les seves estratègies per gestionar la diversitat a les aules i afavorir la convivència. Alhora, tinc moltes ganes de posar a prova les eines psicopedagògiques consolidades durant la meva formació, adaptant-les sempre a la realitat singular del centre i entenent l’educació des de la seva dimensió més humana, basada en l’escolta i el vincle positiu. Per tal de preparar-me abans de la meva arribada, vaig estar consultant la seva web per conèixer millor la seva organització i espais; a través d’aquesta lectura sobre les instal·lacions i funcionament de l’Institut Escola Teresa Altet, he pogut fer-me una idea molt més clara de l’entorn on compartiré, aprendré i creixeré com a professional durant les pròximes setmanes.