Publicat per

Primers passos a l’Institut Eugeni d’Ors

Publicat per

Primers passos a l’Institut Eugeni d’Ors

Acollida i coneixement del centre: El passat dilluns 19 d’Octubre va ser el meu primer dia de pràctiques a l’Institut Eugeni d’Ors de Badalona, una primera aproximació molt enriquidora tant pel que fa al coneixement del funcionament de centre com la possibilitat de participar des del primer moment en les diferents actuacions de caràcter psicopedagògic i socioeducatiu de l’Institut. El dia va començar amb l’acollida del coordinador de pràctiques i Batxillerat M.C. Durant aquesta trobada, em va presentar el funcionament…
Acollida i coneixement del centre: El passat dilluns 19 d’Octubre va ser el meu primer dia de pràctiques a…

Acollida i coneixement del centre:

El passat dilluns 19 d’Octubre va ser el meu primer dia de pràctiques a l’Institut Eugeni d’Ors de Badalona, una primera aproximació molt enriquidora tant pel que fa al coneixement del funcionament de centre com la possibilitat de participar des del primer moment en les diferents actuacions de caràcter psicopedagògic i socioeducatiu de l’Institut.

El dia va començar amb l’acollida del coordinador de pràctiques i Batxillerat M.C. Durant aquesta trobada, em va presentar el funcionament general del centre, les diferents etapes i ensenyaments que s’imparteixen, així com la contextualització de l’Eugeni d’Ors, l’Institut més gran de Badalona. Durant l’acollida, vam parlar sobre l’entorn on s’ubica el centre, el barri de San Roc, un context amb una elevada diversitat cultural i lingüística. En aquest sentit, m’ha explicat que el centre disposa de tres aules d’acollida (una de les quals gràcies als recursos propis de l’institut) amb un paper rellevant en l’acompanyament de l’alumnat nouvingut, especialment en l’aprenentatge de la llengua com a eina fonamental per facilitar la incorporació progressiva a l’aula ordinària.

Aquest primer contacte m’ha permès començar a situar la dimensió del centre i la complexitat de la seva organització, prenent consciència sobre la importància de l’adaptació de les respostes educatives a les característiques i necessitats de l’alumnat tenint en compte factors personals com els lingüístics, socials i culturals que tenen influència en els processos d’aprenentatge i inclusió.

Durant aquesta primera part de la jornada també he tingut l’oportunitat de conèixer la directora del centre i diversos membres de l’equip docent i de l’equip directiu. La disponibilitat i l’acollida que he rebut han contribuït a generar-me un primer sentiment de confiança i pertinença al centre.

Coneixement del servei d’orientació i dels professionals:

Posteriorment, he fet l’acollida amb el meu tutor de pràctiques T.R., qui m’ha fet una presentació sobre el funcionament del servei d’orientació i les principals persones professionals amb les quals aniré coincidint al llarg de l’estada, entre d’altres: educadora social, professionals vinculades al Suport Intenció a l’audició i el llenguatge (SIAL), professionals de l’EAP i de Serveis socials… Aquesta presentació m’ha permès identificar la quantitat de professionals que intervenen en l’alumnat i la importància de la coordinació entre ells per ajustar les respostes a les necessitats que presenta l’alumnat i el context educatiu.

El T. m’ha explicat l’horari previst de les pràctiques així com les activitats en les quals podré participar, no obstant, m’ha dit que el dia a dia del centre estarà condicionat per una agenda dinàmica i m’ha transmès la total possibilitat de participar en diferents espais i actuacions que em crein curiositat i interès, fet que valoro positivament perquè em permetrà aprofitar les oportunitats d’aprenentatge que vagin sorgint durant l’estada.

Primeres experiències d’intervenció:

Desprès de les acollides inicials, he pogut participar en diferents espais de treball que m’han apropat a la realitat de la intervenció psicopedagògica en un institut d’alta complexitat:

  • He assistit a una sessió restaurativa amb les professionals del SIAL i la referent de l’EAP, relacionada amb la reincorporació d’un alumne després d’un període d’expulsió per una situació de conducta violenta. Aquesta primera observació m’ha semblat interessant per la implicació de les diferents professionals que donen resposta no únicament a una aplicació d’una mesura disciplinària, sinó un acompanyament, coordinació i estratègia per afavorir la reincorporació i convivència.
  • He pogut assistir a la reunió de la Comissió Social Educativa (CSE), amb professionals de Serveis Socials i l’EAP, on s’ha compartit situacions particulars de l’alumnat que es troba en seguiment i s’han abordat casuístiques que requereixen de coordinació entre els diferents serveis. Aquesta reunió m’ha permès observar la importància del treball en xarxa on les necessitats de l’alumnat traspasen l’àmbit escolar i la coordinació entre professionals esdevé fonamental per donar respostes coherents i ajustades. Aquesta reunió també m’ha ajudat a poder sentir parlar de diferents recursos, serveis i protocols com el RUMI, infància respon, DGAIA, SIEI, Proinfància, Barnahus… Identificant d’aquesta manera una xarxa de recursos i procediments que desconeixia la seva aplicació pràctica o dels quals necessito encara aprofundir en el funcionament.
  • La darrera hora he pogut assistir a una sessió teoricopràctica amb el meu tutor de pràctiques i l’alumnat de 4t d’ESO, un espai que m’ha permès conèixer les situacions que viu el professorat a l’aula i comprendre la realitat quotidiana des de la perspectiva docent.

 

Reflexió personal:

Les expectatives amb què arribava al centre eren elevades i, després d’aquesta primera jornada, considero que s’han complert molt positivament. M’he sentit ben acollida i he percebut un equip docent i directiu amb una gran implicació i voluntat d’oferir les millors oportunitats possibles a l’alumnat. He percebut una actitud molt propera i proactiva, així com confiança i predisposició per poder participar en les diferents activitats, sentint-me part del centre, fet que m’ha generat molta motivació per continuar aprenent.

Aquesta primera jornada m’ha fet pensar en la importància de comprendre l’alumnat des d’una perspectiva global, sense limitar la mirada a les dificultats que es poden manifestar a l’aula. Soc conscient que encara em queda molt per conèixer, especialment pel que fa al funcionament concret d’alguns protocols i serveis, però considero que les pràctiques seran una bona oportunitat per observar-los, comprendre’n la finalitat i aprendre com s’integren en la intervenció quotidiana del centre.

Debat0el Primers passos a l’Institut Eugeni d’Ors

No hi ha comentaris.

Publicat per

Més enllà de les aules: Reflexió sobre la màxima complexitat (30 minuts’ TV3)

Publicat per

Més enllà de les aules: Reflexió sobre la màxima complexitat (30 minuts’ TV3)

Ahir vaig estar mirant el 30 minuts a TV3 sobre els centres educatius de màxima complexitat i la veritat és que em…
Ahir vaig estar mirant el 30 minuts a TV3 sobre els centres educatius de màxima complexitat i la veritat…


Ahir vaig estar mirant el 30 minuts a TV3 sobre els centres educatius de màxima complexitat i la veritat és que em va tocar de prop. Vivint a les pràctiques, a l’Institut Escola Teresa Altet, la realitat d’un centre d’aquestes característiques, veure-ho reflectit a la pantalla em va fer donar moltes voltes a la segregació escolar i a l’impacte tan bèstia que tenen les desigualtats socioeconòmiques en el nostre alumnat.

Però, sobretot, el documental em va connectar amb una certesa molt clara: el paper tan fonamental i transformador que podem tenir les orientadores en aquests entorns.

En un centre on la precarietat o la vulnerabilitat familiar sovint generen bloquejos, desmotivació o baixa tolerància a la frustració, la nostra feina no va només d’avaluar o d’atendre la diversitat des del paper. Va de crear espais de seguretat, d’escoltar sense jutjar i de donar eines pràctiques d’autoconeixement i gestió emocional. Quan ajudem un alumne a descobrir en què és bo i a creure en les seves pròpies possibilitats, li estem obrint una porta que de vegades el seu entorn li tanca.

Treballar des de l’orientació en un centre de màxima complexitat és un repte enorme, però també és on la nostra tasca pren més sentit que mai: ser un punt de suport real perquè cap jove quedi enrere.

I vosaltres, vau veure el reportatge? Què en penseu del paper de l’orientació davant d’aquestes realitats?

Debat0el Més enllà de les aules: Reflexió sobre la màxima complexitat (30 minuts’ TV3)

No hi ha comentaris.

Publicat per

Primers dies de pràctiques: Acollida, context i realitat a l’Institut Escola Teresa Altet

Publicat per

Primers dies de pràctiques: Acollida, context i realitat a l’Institut Escola Teresa Altet

Aquests primers dies de pràctiques han servit principalment per situar-me en el context del centre i conèixer el funcionament de l’equip. L’Institut…
Aquests primers dies de pràctiques han servit principalment per situar-me en el context del centre i conèixer el funcionament…

Aquests primers dies de pràctiques han servit principalment per situar-me en el context del centre i conèixer el funcionament de l’equip. L’Institut Escola Teresa Altet està catalogat com a centre de màxima complexitat, una realitat que es reflecteix de manera molt directa en el perfil del seu alumnat. Durant la meva acollida, l’equip em va estar orientant sobre la tipologia de necessitats educatives del centre a través de l’esquema de les NESE (desplegat a partir del Decret 150/2017), explicant-me que més d’un 90% dels estudiants del centre se situen concretament en les NESE del tipus B.
En la següent imatge es poden visualitzar les diferents tipologies de NESE, en concret, les que ocupen majoritàriament l’Institut Teresa Altet, són les que es troben a la part inferior.


Figura 1. Classificació de les NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu) segons el Decret 150/2017.

Això significa que el volum principal de necessitats no respon a les categories de Necessitats Educatives Especials (NEE) associades a discapacitats o trastorns clínics, sinó a l’alumnat en situacions socioeconòmiques i socioculturals desfavorides, o bé a l’alumnat d’origen estranger amb NESE derivades d’una incorporació tardana, manca de domini de la llengua vehicular o escolaritat prèvia deficitària, factors que comporten un risc elevat d’abandonament escolar prematur. La població escolar destaca per la seva gran diversitat d’orígens, majoritàriament marroquina, i moltes de les famílies tenen un seguiment actiu per part de Serveis Socials.

Aquesta realitat implica una coordinació constant entre el centre i els serveis externs. De fet, l’institut destina una reunió mensual de la Comissió d’Atenció a la Inclusió (CAEI) monogràficament a abordar la problemàtica social, un espai on participa directament la persona referent de Serveis Socials. Durant aquesta setmana també m’han presentat l’equip d’orientadores i he pogut assistir a la seva reunió setmanal de coordinació. Un aspecte pràctic que m’ha cridat l’atenció de la gestió d’un centre d’aquestes característiques és la possibilitat de reduir les ràtios a l’aula; per exemple, a 1r d’ESO tenen dues línies amb grups de només 13 i 15 alumnes, una mesura organitzativa clau per poder fer un seguiment molt més personalitzat i adequat a les necessitats del grup.

Debat0el Primers dies de pràctiques: Acollida, context i realitat a l’Institut Escola Teresa Altet

No hi ha comentaris.