Aquests primers dies de pràctiques han servit principalment per situar-me en el context del centre i conèixer el funcionament de l’equip. L’Institut Escola Teresa Altet està catalogat com a centre de màxima complexitat, una realitat que es reflecteix de manera molt directa en el perfil del seu alumnat. Durant la meva acollida, l’equip em va estar orientant sobre la tipologia de necessitats educatives del centre a través de l’esquema de les NESE (desplegat a partir del Decret 150/2017), explicant-me que més d’un 90% dels estudiants del centre se situen concretament en les NESE del tipus B.
En la següent imatge es poden visualitzar les diferents tipologies de NESE, en concret, les que ocupen majoritàriament l’Institut Teresa Altet, són les que es troben a la part inferior.

Figura 1. Classificació de les NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu) segons el Decret 150/2017.

Això significa que el volum principal de necessitats no respon a les categories de Necessitats Educatives Especials (NEE) associades a discapacitats o trastorns clínics, sinó a l’alumnat en situacions socioeconòmiques i socioculturals desfavorides, o bé a l’alumnat d’origen estranger amb NESE derivades d’una incorporació tardana, manca de domini de la llengua vehicular o escolaritat prèvia deficitària, factors que comporten un risc elevat d’abandonament escolar prematur. La població escolar destaca per la seva gran diversitat d’orígens, majoritàriament marroquina, i moltes de les famílies tenen un seguiment actiu per part de Serveis Socials.

Aquesta realitat implica una coordinació constant entre el centre i els serveis externs. De fet, l’institut destina una reunió mensual de la Comissió d’Atenció a la Inclusió (CAEI) monogràficament a abordar la problemàtica social, un espai on participa directament la persona referent de Serveis Socials. Durant aquesta setmana també m’han presentat l’equip d’orientadores i he pogut assistir a la seva reunió setmanal de coordinació. Un aspecte pràctic que m’ha cridat l’atenció de la gestió d’un centre d’aquestes característiques és la possibilitat de reduir les ràtios a l’aula; per exemple, a 1r d’ESO tenen dues línies amb grups de només 13 i 15 alumnes, una mesura organitzativa clau per poder fer un seguiment molt més personalitzat i adequat a les necessitats del grup.